Com cada any, quan es coneixen les notes de la Selectivitat dels estudiants que els ha tocat patir-la es parla de percentatges d'aprovats, per gèneres, de mitja de nota...

Aquest any també, i com cada any des de principis del 2000 (És fàcil dir els '70, els '80... ara com és diu? Els dos mil?), els docents correctors han destacat la mala ortografia en general de l'alumnat. Sobretot han posat l'exemple d'un alumne basc que va escriure "Embedé yebar libros" quan lo correcte és "En vez de llevar libros" (per si algú té el mateix problema que aquest xiquet). I com no, la culpa a les noves tecnologies, a la cultura d'Internet, les xarxes socials i el llenguatge SMS.

Això és una estupidesa i un escombrar cap a fora.

Des de petita que utilitzo aquestes tecnologies i mai no he tingut faltes d'ortografia per culpa de la relaxació que ofereix l'ús de fòrums o sms. Potser també perquè de petita llegia llibres, em passava les tardes d'estiu fent quaderns Santillana i perquè una de les meves professores de primària ens feia repetir per escrit 6 cops una falta d'ortografia comesa. Fins i tot a 4rt d'ESO em vaig trobar un professor que ho feia.

Diria que des de que comences a apendre a llegir i a escriure no tens contacte directe amb Internet i altres i no t'agafen vicis, així que el problema és el poc valor que se li dóna a llegir i escriure bé, per part de progenitors i docents. Clar que si no veuen els pares ni mares llegir, deuen pensar "Ui, doncs si no ho fan ells jo tampoc que deu ser tòxic". I si els docents no es posen durs amb les faltes d'ortografia ni recomanen lectures a part de les obligatòries, doncs més del mateix.

Encara recordo com alguns de la classe quan teníem examen sobre un llibre manat pel professor es llegien cinc minuts la contraportada per saber "de què anava" el llibre o et demanaven: "Va, fes-me un resum ràpid!". Després suspenien l'examen i al professor li suava o els recriminava amb un suau "Aiii que no hem llegit el llibre" i adéu bon dia.

Resumint: que si la gent fa faltes (la gent més gran també) és perquè són mandrosos i infravaloren el saber escriure i llegir correctament. Ara que hi ha crisi lo millor que es pot fer per estalviar és comprar/llogar un llibre i quedar-se a casa repassant les diferències entre "Haber" i "A ver" o "Hay" o "Ahí".

Què és HOYGAN
Real Academia del Español Ofuscado



P.D: Si, jo escric els sms amb accents i tot, a risc de semblar-me a Carlos Blanco.

Que facin esperar a un quan ha quedat, és una de les coses que fa ràbia al 99,9% de la humanitat. La resta, són els tardons que com que mai esperen a ningú no saben quin és el sentiment.

L'altre dia llegia en un altre blog que l'autor estava cansat d'esperar sempre als seus amics i que calculava que l'havien fet perdre més de 200 hores esperant al llarg de la seva vida. Però que ara canviaria això i cada vegada que algú arribés tard, encara que fossin 2 minuts, els hi pegaria una pallissa.

Oh si, sona molt fort. Però la ràbia i lo imbècil que et sents en aquells eterns 10 minuts de retard et donen ales per deixar via lliure a la violència més cruenta.

Avui jo havia quedat a les 15 per anar a la piscina. Però entre que la susoditx ha anat a casa, a no sé on, a no sé quan, ha vingut a les 17. A aquesta hora, avui, ni feia calor per banyar-se i havien aparagut núvols.

He passat una tarda genial a la piscina.

Potser una pallisa no dono la propera vegada, però faré com ara tothom casualment m'explica: "T'has fixat que qualsevol refrany queda bé si l'acabes amb patada en los huevos?"

Pues eso.

Una caverna profunda en el fons de la qual hi ha uns presoners que es troben immobilitzats des de sempre.

Estan lligats de tal manera que només poden mirar cap al davant, on es troba la paret de l’esmentada cova en la que es projecten unes ombres engendrades per un foc situat en un petit promontori interior i que il·lumina unes figures transportades per altres homes que caminen per una senda, després dels presoners, i separat d’aquests per un petit mur, com les mampares dels titellaires.

Aquests caminants porten escultures i figures diverses, fetes també de diversos materials, les ombres dels quals són l’únic que els presoners del fons poden veure, de forma que, per a ells, que no coneixen una altra cosa, aquelles ombres, són la vertadera i única realitat, i a elles atribueixen els sons i paraules proferides pels homes que, darrera d’ells, transporten les figures projectades.

Què succeiria si s’alliberés a un d’aquests presoners i se l’obligués a la força a mirar primer les imatges que transporten els altres homes, al foc després i més tard a ascendir cap a l’exterior de la caverna?

Coves de la Capadòcia (Turquia)

Cançó feta a base de best-sellers literaris:




Amb la meva cacafonia auditòria, seria incapaç d'aconseguir-ho.

Avui ha mort als 88 anys Mario Benedetti a Uruguay.

Era un poeta però també va escriure contes i novel·les. Jo el vaig conèixer pels seus poemes, rebuscant en les coses personals d'una persona que li dedicava un dels seus poemes a una altre. A vegades la tafaneria duu a grans descobriments.

No recordo el poema en qüestió per les presses del registrament de coses alienes a mi i potser per la mala consciència de saber que no estava fent ben fet, però sé d'un dels poemes preferits d'aquest poeta que avui deixa el món per fer-ho una mica més lleig.

Eres más raro que un perro verde

o...

Eres más raro que un hombre vestido de verde en una carpa de plástico